Ara que he conegut de prop el projecte de Tarraco puc dir que em recorda l’estil “Pep Guardiola”, justament quan un Barça sense figures, que no fa gaire dies, guanyava a un Inter que anava de prepotent als mitjans.
L’estil de la casa és el treball, l’equip, l’il·lussió, el gust per la feina ben feta, el joc. No és el vedettisme que el medis cultiven sense parar. Si no hi ha vedette ni espectacle, no hi ha titular al diari o a la TV.
Això ho saben molt bé els politics que cada dia més es veuen obligats a transformar-se en actors del Polònia si volen sobreviure en la jungla mediàtica.
A Tarraco Viva ho practiquen des de fa onze anys. Tenen 50.000 espectadors, de prop i de lluny, sense publicitat ni vedettes. Mes de 1000 persones actives, presenten un treball fet a consciencia. Ells us diran com vivien, menjaven, es vestien els romans, encara que Holywood no hi estigui d’acord. Cada any hi ha noves recerques, noves presentacions. Ho fan per que estan enamorats dels seus romans, dels nostres.
Crec que el país està ple de gent com ells, que no fan soroll però que tenen un reconeixement dels experts en historia romana de tot el mon, dels que en saben. Gent que no treballa de cara a la galeria sinó que sap la satisfacció que dona el treball, l’equip, l’il·lusió, el gust per la feina ben feta, el joc.
